Skip to main content

Portada Contingut Urà Imatge del diaProjecte destacat: Viquiestirada Urà Imatge del diaProjecte destacat: ViquiestiradaMenú de navegació

Portades de la Viquipèdia


609.652UràplanetaSolsistema solarUràgrec anticCronosSaturnZeusJúpiterWilliam Herschel13 de març1781sistema solartelescopiNeptúgegants gasososJúpiterSaturnun sistema d'anellsmagnetosferanombrosos satèl·litsHélène DutrieuUràplanetaSolsistema solarUràgrec anticCronosSaturnZeusJúpiterWilliam Herschel13 de març1781sistema solartelescopiNeptúgegants gasososJúpiterSaturnun sistema d'anellsmagnetosferanombrosos satèl·litsHélène DutrieuParlament EuropeuDirectiva sobre els drets d'autor en el mercat únic digitaltaxes als enllaçosfiltres de càrregaKaren UhlenbeckPremi AbelNobelmatemàtiquesOmplim MadridPaseo del PradoRússiaJapóTunísiaEstats UnitsEuropaBoeing 737 MAXEthiopian Airlines ET-AVJ takeoff from TLV (46461974574).jpgCristina CerviàDick DaleEnriqueta CapdevilaLouvre Museum Wikimedia Commons.jpg«»












Portada




De Viquipèdia






Salta a la navegació
Salta a la cerca


.mw-parser-output .caixa-flexdisplay:flex;flex-wrap:wrap;flex-direction:row;min-width:100%.mw-parser-output .reqportbox-shadow:0 0 0.3rem #999;padding:10px;margin-bottom:10px;flex:1 1 0.mw-parser-output .portada-imatge-flexposition:relative;overflow:hidden;width:100%;height:100%.mw-parser-output .portada-imatge-flex imgposition:absolute;display:block;width:100%;min-width:auto;height:auto;min-height:100%;object-fit:cover;margin:0.mw-parser-output .mf-mobile-onlydisplay:none.mw-parser-output *margin:0.mw-parser-output .portada-slideroverflow:hidden;width:100%;max-width:1024px;height:100%;min-height:30vh;min-width:350px.mw-parser-output .portada-slider ulwidth:100%;margin:0;padding:0;display:table;table-layout:fixed;height:100%.mw-parser-output .portada-slider ul lidisplay:table-cell;vertical-align:top;position:relative;width:33.33333%;height:100%;transition:all 1000ms ease.mw-parser-output .portada-slider-div-contingutoverflow:hidden;width:100%;height:100%;position:absolute;top:0.mw-parser-output .portada-slider-contingutdisplay:block;height:100%;width:100%;position:relative;z-index:3;padding:15px 20px;box-sizing:border-box;color:#fff.mw-parser-output .portada-slider-contingut *opacity:0;margin:0;width:100%;position:relative.mw-parser-output .portada-slider-titolfont-size:150%;font-weight:bold;margin-bottom:2px;top:2px.mw-parser-output .portada-slider-descripciotop:2px;font-size:13.5px.mw-parser-output .portada-imatge.mw-parser-output .portada-imatge imgposition:absolute;display:block;width:100%;min-width:auto;height:auto;min-height:100%;object-fit:cover;margin:0.mw-parser-output .portada-slider ul:hover liwidth:10%.mw-parser-output .portada-slider ul:hover li:hoverwidth:60%.mw-parser-output .portada-slider ul:hover li:hover .portada-slider-contingutbackground:rgba(0,0,0,0.7).mw-parser-output .portada-slider ul:hover li:hover .portada-slider-contingut *opacity:1.mw-parser-output .portada-slider-contingutimatgedisplay:block;height:100%;width:100%;position:relative;z-index:3;padding:0;box-sizing:border-box;color:#fff.mw-parser-output .portada-slider-contingutimatge *opacity:0;margin:0;width:100%;position:relative.mw-parser-output .portada-slider ul:hover li:hover .portada-slider-contingutimatgebackground:rgba(0,0,0,0).mw-parser-output .portada-slider ul:hover li:hover .portada-slider-contingutimatge *opacity:1.mw-parser-output .portada-slider-titol acolor:white;font-weight:bold.mw-parser-output .portada-slider-descripcio acolor:white;font-weight:bold.mw-parser-output .portada-cronologia-itemborder-left:2px solid rgba(40,133,111,255);border-right:0.mw-parser-output .portada-cronologia-item:last-childborder-width:0 0 0 2px;border-image:linear-gradient(to bottom,rgba(40,132,109,1)60%,rgba(40,132,109,0))1 100%.mw-parser-output .portada-cronologia-avuifadisplay:inline-block;position:relative;padding:5px 10px 5px 10px;border-top-right-radius:5px;border-bottom-right-radius:5px;background:rgba(40,133,111,255);color:white;font-weight:bold.mw-parser-output .portada-cronologia-avuifa:afterposition:absolute;left:-8px;top:10px;height:10px;width:10px;border-radius:10px;border:2px solid rgba(40,133,111,255);background:white;content:" ".mw-parser-output .portada-cronologia-efemeridepadding:10px 0px 10px 10px

Viquipèdia

L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
609.652 articles

1.722 participants actius


Col·labora-hi









Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar















  • Uranus.jpg

    Article del dia



    Urà


    Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart més massiu del sistema solar. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Urà (grec antic Οὐρανός) el pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (Júpiter). Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita. Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781, expandint els límits coneguts del sistema solar per primera vegada en la història moderna. També va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.
    Urà és similar en composició a Neptú, i els dos tenen una composició diferent dels altres dos gegants gasosos (Júpiter i Saturn). Per això, els astrònoms de vegades els classifiquen en una categoria diferent, els gegants gelats. Com els altres planetes gegants, Urà té un sistema d'anells, una magnetosfera, i nombrosos satèl·lits. - Vegeu informació sobre la imatge






    Contingut





    • 1 Urà


    • 2 Imatge del dia


    • 3 Projecte destacat: Viquiestirada


    • 4 Urà


    • 5 Imatge del dia


    • 6 Projecte destacat: Viquiestirada




    Urà



    Uranus.jpg


    Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart més massiu del sistema solar. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Urà (grec antic Οὐρανός) el pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (Júpiter). Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita. Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781, expandint els límits coneguts del sistema solar per primera vegada en la història moderna. També va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.


    Urà és similar en composició a Neptú, i els dos tenen una composició diferent dels altres dos gegants gasosos (Júpiter i Saturn). Per això, els astrònoms de vegades els classifiquen en una categoria diferent, els gegants gelats. Com els altres planetes gegants, Urà té un sistema d'anells, una magnetosfera, i nombrosos satèl·lits.








  • Hélène Dutrieu.jpg

    Imatge del dia





    L'aviadora Hélène Dutrieu en el seu aeroplà (1911) - Vegeu informació sobre la imatge





    Imatge del dia



    Hélène Dutrieu.jpg


    L'aviadora Hélène Dutrieu en el seu aeroplà (1911)





  • Cartell Viquiestirada.jpg

    Projecte destacat



    Viquiestirada

    El concurs per millorar la qualitat dels articles més breus! Cada mes, ampliarem els esborranys d'una temàtica de la Viquipèdia, que ara mateix suposen el 26,30% del total d'entrades de l'enciclopèdia. Hi participes?




    Projecte destacat: Viquiestirada



    Cartell Viquiestirada.jpg


    El concurs per millorar la qualitat dels articles més breus! Cada mes, ampliarem els esborranys d'una temàtica de la Viquipèdia, que ara mateix suposen el 26,30% del total d'entrades de l'enciclopèdia. Hi participes?








Uranus.jpg

Article del dia



Urà


Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart més massiu del sistema solar. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Urà (grec antic Οὐρανός) el pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (Júpiter). Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita. Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781, expandint els límits coneguts del sistema solar per primera vegada en la història moderna. També va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.
Urà és similar en composició a Neptú, i els dos tenen una composició diferent dels altres dos gegants gasosos (Júpiter i Saturn). Per això, els astrònoms de vegades els classifiquen en una categoria diferent, els gegants gelats. Com els altres planetes gegants, Urà té un sistema d'anells, una magnetosfera, i nombrosos satèl·lits. - Vegeu informació sobre la imatge





Urà



Uranus.jpg


Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart més massiu del sistema solar. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Urà (grec antic Οὐρανός) el pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (Júpiter). Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita. Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781, expandint els límits coneguts del sistema solar per primera vegada en la història moderna. També va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.


Urà és similar en composició a Neptú, i els dos tenen una composició diferent dels altres dos gegants gasosos (Júpiter i Saturn). Per això, els astrònoms de vegades els classifiquen en una categoria diferent, els gegants gelats. Com els altres planetes gegants, Urà té un sistema d'anells, una magnetosfera, i nombrosos satèl·lits.







Hélène Dutrieu.jpg

Imatge del dia





L'aviadora Hélène Dutrieu en el seu aeroplà (1911) - Vegeu informació sobre la imatge





Imatge del dia



Hélène Dutrieu.jpg


L'aviadora Hélène Dutrieu en el seu aeroplà (1911)



Cartell Viquiestirada.jpg

Projecte destacat



Viquiestirada

El concurs per millorar la qualitat dels articles més breus! Cada mes, ampliarem els esborranys d'una temàtica de la Viquipèdia, que ara mateix suposen el 26,30% del total d'entrades de l'enciclopèdia. Hi participes?




Projecte destacat: Viquiestirada



Cartell Viquiestirada.jpg


El concurs per millorar la qualitat dels articles més breus! Cada mes, ampliarem els esborranys d'una temàtica de la Viquipèdia, que ara mateix suposen el 26,30% del total d'entrades de l'enciclopèdia. Hi participes?












26 de març


El Parlament Europeu aprova la Directiva sobre els drets d'autor en el mercat únic digital que imposa taxes als enllaços i filtres de càrrega.




19 de març


Karen Uhlenbeck, primera dona guanyadora, en 19 anys, del Premi Abel, considerat el "Nobel" de les matemàtiques.




16 de març


La manifestació "Omplim Madrid" congrega desenes de milers de persones al Paseo del Prado.




14 de març


Rússia, Japó i Tunísia segueixen els Estats Units, Europa i molts altres paisos en la prohibició de vol dels Boeing 737 MAX.





Ethiopian Airlines ET-AVJ takeoff from TLV (46461974574).jpg



L'avió que s'estavellà a Etiòpia el 10 de març del 2019
   Arbcom ru editing.svg








Defuncions recents: Cristina Cervià · Dick Dale · Enriqueta Capdevila












  • Pharmacy Green Cross2.png



    Maria Àngels Feliu Bassols


    Maria Àngels Feliu Bassols (Olot, La Garrotxa, 1958) és una farmacèutica catalana, filla d'un important industrial de la mateixa població. És coneguda per haver estat segrestada durant 492 dies, entre el 20 de novembre de 1992 i el 27 de març de 1994. És el segrest més llarg que hi ha hagut a l'estat espanyol sense motius terroristes.





  • DC72169 (27644523698).jpg



    Companyia Elèctrica Dharma

    La Companyia Elèctrica Dharma és un grup de música català procedent del barri de Sants de Barcelona. Ha sigut un dels grups més importants del panorama musical català, pioner en la fusió de la música tradicional del país amb el jazz, el rock i la psicodèlia. Han creat himnes que han passat a formar part de la memòria col·lectiva com La presó del rei de França, Inanahihé o Stella Splendens.





  • Escenari Concert per la Llibertat.jpg



    Josep Fortuny i Guarro


    Josep Fortuny i Guarro (barri de Sants, Barcelona, 1952 - Barcelona, 30 de setembre de 2013) fou un músic i poeta català, bateria, percussió i veu de la Companyia Elèctrica Dharma, considerat el Poeta de la Dharma, era la veu més cerebral del grup i el seu ideòleg. La seva darrera aparició va ser al Concert per la Llibertat el 29 de juny de 2013 al Camp Nou.





  • Maria Lapiedra (2).jpg



    María Lapiedra


    Maria Pasqual i García (Mollerussa, Pla d'Urgell, 19 de juliol de 1984) és una escriptora, actriu porno i model catalana, coneguda pel seu nom artístic de María Lapiedra.




Tendències









Avui fa 5 anys

Mor Modest Prats i Domingo, filòleg i teòleg català.



Avui fa 15 anys

Els antics estats satèl·lit de la Unió Soviètica Bulgària, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània i Romania s'uneixen a l'OTAN com a membres de ple dret.





Avui fa 30 anys


París, França: S'inaugura la Piràmide del Louvre com a nova entrada al museu.



Avui fa 80 anys


València: Les tropes franquistes, comandades pel general Aranda, entren a la ciutat de València.





Louvre Museum Wikimedia Commons.jpg



La Piràmide del Louvre






« 28 de març · 29 de març · 30 de març »



















Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Portada&oldid=20671013»










Menú de navegació



























(window.RLQ=window.RLQ||[]).push(function()mw.config.set("wgPageParseReport":"limitreport":"cputime":"0.228","walltime":"0.333","ppvisitednodes":"value":834,"limit":1000000,"ppgeneratednodes":"value":0,"limit":1500000,"postexpandincludesize":"value":102237,"limit":2097152,"templateargumentsize":"value":12265,"limit":2097152,"expansiondepth":"value":11,"limit":40,"expensivefunctioncount":"value":0,"limit":500,"unstrip-depth":"value":0,"limit":20,"unstrip-size":"value":3414,"limit":5000000,"entityaccesscount":"value":0,"limit":400,"timingprofile":["100.00% 181.250 1 -total","100.00% 181.250 1 Plantilla:Portada600k"," 37.52% 68.011 1 Plantilla:Portada600k/carruselcontingut"," 20.48% 37.117 2 Plantilla:Portada600k/contingut_article_del_dia"," 19.07% 34.572 1 Plantilla:Portada600k/article_març_29"," 17.16% 31.107 1 Plantilla:Portada600k/article_del_dia"," 15.47% 28.032 1 Plantilla:Lang-grc"," 14.13% 25.619 1 Plantilla:Lang"," 12.39% 22.464 2 Plantilla:Portada600k/contingut_imatge_del_dia"," 11.20% 20.303 1 Plantilla:Portada600k/actualitat"],"scribunto":"limitreport-timeusage":"value":"0.014","limit":"10.000","limitreport-memusage":"value":1015580,"limit":52428800,"cachereport":"origin":"mw1333","timestamp":"20190328233432","ttl":3600,"transientcontent":true);mw.config.set("wgBackendResponseTime":137,"wgHostname":"mw1331"););

Popular posts from this blog

Wikipedia:Contact us Navigation menu Navigation menuLeave a Reply Cancel reply Post navigationRecent PostsRecent CommentsArchivesCategoriesMeta

Farafra Inhaltsverzeichnis Geschichte | Badr-Museum Farafra | Nationalpark Weiße Wüste (as-Sahra al-baida) | Literatur | Weblinks | Navigationsmenü27° 3′ N, 27° 58′ OCommons: Farafra

Tórshavn Kliima | Partnerstääden | Luke uk diar | Nawigatsjuun62° 1′ N, 6° 46′ W62° 1′ 0″ N, 6° 46′ 0″ WWMOTórshavn